Acer resistent a la calor

L'acer resistent a la calor es refereix a l'acer amb resistència a l'oxidació a alta temperatura i resistència a alta temperatura. La resistència a l'oxidació a alta temperatura és una condició important per garantir el treball durador de la peça a alta temperatura. Peces d'acer a l'aire d'alta temperatura i altres entorns d'oxidació, oxigen i reacció química de la superfície d'acer per formar una varietat de capa d'òxid de ferro, la capa d'òxid és molt fluixa, va perdre les característiques originals de l'acer, fàcil de caure. Per tal de millorar la resistència a l'oxidació a alta temperatura de l'acer, s'afegeixen elements d'aliatge a l'acer per canviar l'estructura de l'òxid. Els elements d'aliatge utilitzats habitualment són el crom, el silici, l'alumini, etc. Reaccionen amb l'oxigen per formar una capa d'òxid densa i estable, o una capa de passivació Cr2O3, SiO2 o Al2O3, per protegir l'acer d'una oxidació posterior. S'afegeix la quantitat de crom, silici i alumini, i la resistència a l'oxidació a alta temperatura de l'acer és bona, però si s'afegeix massa la quantitat de silici i alumini, les propietats mecàniques i el procés de l'acer empitjoraran. Per tant, l'acer resistent a la calor amb crom com a element d'aliatge principal, silici, alumini com a element auxiliar, en resum, la resistència a l'oxidació a alta temperatura de l'acer només està relacionada amb la composició química.
La resistència a alta temperatura es refereix a la capacitat de l'acer de suportar la càrrega mecànica durant molt de temps a alta temperatura. L'acer sota càrrega mecànica d'alta temperatura s'està suavitzant, és a dir, la resistència disminueix amb l'augment de la temperatura. El segon és la fluència, és a dir, sota l'acció d'una tensió constant, la quantitat de deformació plàstica augmenta lentament amb l'extensió del temps, i la deformació plàstica de l'acer a alta temperatura és causada pel lliscament del cristall i el lliscament del límit del gra. El mètode d'aliatge s'utilitza normalment per millorar la resistència a alta temperatura de l'acer. També és afegir elements d'aliatge a l'acer per millorar la força d'unió entre els àtoms i formar una organització favorable. L'addició de crom, molibdè, tungstè, vanadi, titani, etc., pot enfortir la matriu d'acer, millorar la temperatura de recristal·lització, però també pot formar carbur de fase millorada o compostos intermetàl·lics, com Cr23C6, VC, TiC, etc. Aquestes fases intensificades Són estables a alta temperatura, no solubles, no s'agreguen i mantenen la seva duresa. S'afegeix níquel, principalment per obtenir l'austenita. L'austenita està més disposada que els àtoms de ferrita i la força d'unió interatòmica és forta, de manera que la difusió atòmica és difícil. Així, la intensitat d'alta temperatura de l'austenita és millor. Es pot veure que la resistència a alta temperatura de l'acer resistent a la calor no només està relacionada amb la composició química, sinó també amb el teixit.